Notícies

Estem envoltats d'una crisi econòmica que esparvera i que té causes variades, algunes dels quals venen de força lluny i tindran conseqüències per molt de temps. Les causes que considero més immediates les podreu llegir en un proper article que he escrit per a la versió impresa de La Vanguardia: són la cobdícia, l'especulació, la desregulació salvatge dels mercats i la inestabilitat consubstancial al sistema financer capitalista. Però hi ha altres causes més llunyanes i profundes que s'arrelen en el més íntim de la naturalesa humana.

Barbara Ehrenreich ha escrit recentment un article d'opinió al respecte en el New York Times que crec que val la pena que us resumeixi. La Barbara ens diu que l'optimisme delirant del "pensament positiu" americà, popularitzat per psicòlegs amateurs i predicadors religiosos en un allau continuat de best-sellers i programes televisius, té molta part de culpa en la crisi actual. La idea bàsica d'aquest corrent de pensament és que has de creure fermament que aconseguiràs allò que desitges, no només perquè això et farà sentir millor, sinó perquè el fet de "visualitzar" quelcom amb passió i concentració ajuda a que es compleixi.

Aquesta cultura del "pensament positiu" és endèmica als EE.UU. i des de fa molt de temps la gent la solia aplicar a tot l'univers de problemes personals, des de la pèrdua de pes fins a la curació del càncer. Però en les dues darreres dècades ha arrelat també en el món de l'empresa, com es pot comprovar amb una ullada a les llibreries dels aeroports internacionals. Els webs dels predicadors "motivacionals" exhibeixen amb orgull els Lehman Brothers i els Merrill Lynch en la nòmina de clients destacats, i per això aquesta gent no estava preparada per temps més difícils; per la senzilla raó que segons la teoria del pensament positiu, només de pensar en problemes fa que apareguin.

Curiosament, aquest tipus de pensament és del tot contrari a la ètica protestant calvinista dels primers colons nord-americans que pensaven que només el treball dur i l'estalvi podia conduir a la riquesa sense, però, cap garantia d'èxit. Va ser en resposta a aquesta visió calvinista que en el segle XIX va aparèixer una corrent inversa, que va ser molt millor rebuda per les masses: Déu està del teu costat i pots tenir tot el que desitges, només cal que enfoquis la teva voluntat en aconseguir-ho.

Òbviament, el pensament contrari, el pessimisme recalcitrant, pot ser igual d'erroni i pervers. L'alternativa a ambdós és el realisme: veure les oportunitats, però tenint en compte els riscs, tenir el coratge d'aguantar les males notícies, i estar preparat tant per l'abundància com per la penúria. Això és el que ens recomana la Barbara Ehrenreich, crec que molt assenyadament.

Tot llegint l'article de la Barbara, em va venir a la ment el contrast entre l'eslògan de la darrera campanya electoral del PSC i la realitat d'un finançament que ben segur serà d'allò més escarransit i insuficient, i per això he triat el seu eslògan per il·lustrar aquesta pensada de la Barbara Ehrenreich amb un exemple proper.

Marcel Coderch i Colell-Doctor enginyer de telecomunicacions
Construint futur: Blog d'economia, energia i ciència
 

Publicat a La Vanguardia.es (25/09/2008)