Notícies

35 organitzacions expliciten davant el president Montilla les seves propostes

El president de la Generalitat, José Montilla, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, i el president del Parlament, Ernest Benach, que ahir a la nit van assistir a la presentació oficial del manifest cívic per l'educació a la seu barcelonina d'ESADE, per una vegada no van haver de pronunciar cap discurs. Ahir, el que els va tocar als polítics va ser escoltar. Les propostes i les idees van partir dels representants dels vuit àmbits de la societat que, a través de 35 entitats, s'han compromès en l'intent de millorar l'educació des dels seus respectius sectors.
Empresaris, periodistes, membres de col.legis professionals, sindicalistes, dirigents municipals, responsables de centres culturals, esportistes, intel.lectuals... L'auditori de l'escola de negocis es va omplir de desenes de personalitats predisposades a afegir el seu esforç al de la comunitat educativa amb l'objectiu d'aconseguir que l'educació es converteixi "en una prioritat bàsica de Catalunya --segons va ressaltar Joan Rigol--, perquè és fonamental per al futur del país".
L'expresident del Parlament és l'alma mater d'aquesta iniciativa, un projecte que el que pretén no és passar comptes amb l'Administració ni amb els docents ni amb les famílies, sinó "fomentar un clima positiu al voltant de l'educació". Per fer-ho, els 35 firmants del text es coresponsabilitzen d'una sèrie d'accions per contribuir a fer que la tasca d'aquells tres pilars del món educatiu tingui més recompensa.

CULTURA DE L'ESFORÇ
El president del Cercle d'Economia, Salvador Alemany, en nom de les organitzacions empresarials que han subscrit el document, va iniciar una ronda d'intervencions incidint directament en la necessitat de treballar junts per avançar en el terreny del coneixement, "però també en el de les actituds". Va reivindicar "la cultura de l'esforç" i va expressar la voluntat de "premiar-la".
La directora de Televisió de Catalunya, Mònica Terribas, va entonar el mea culpa de la professió quan es va referir al fet que els mitjans de comunicació potser parlen sovint de l'educació, però no fan el necessari per transmetre-la. I va afegir: "Ens comprometem a ajudar a prestigiar socialment el procés educatiu i els professionals que hi treballen".

PORTA DE DRETS
El centenari metge Moisés Broggi va donar veu als col.legis professionals i va recordar "que queden moltes coses per fer en la cultura del pensament", mentre que la responsable de política institucional d'UGT, Eva Granados, va assegurar que l'educació no és per a les organitzacions socials "un dret social més". I va afegir: "És un dret que actua com la porta d'altres drets, com ara l'ocupació de qualitat, la integració social, la qualificació professional, la igualtat i la llibertat".
L'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i el de Martorell, Salvador Esteve, presidents de la Federació de Municipis de Catalunya i de l'Associació Catalana de Municipis, respectivament, van reivindicar el paper educador de l'administració local, i el president del MNAC, Narcís Serra, el concurs de les infraestructures culturals en el procés educatiu. El pilot Isidre Esteve, un exemple de coratge i tenacitat, va dedicar el seu breu parlament a subratllar la "importància que té l'esport com a eina al servei de l'educació" i va reclamar "més classes d'Educació Física a les escoles".
Abans de fer la lectura del manifest per l'educació, la catedràtica d'Ètica Victòria Camps va enumerar diferents raons que revelen la importància de l'educació en els nostres dies. "Saber diferenciar la informació, abundant, del coneixement, és una de les més rellevants", va recordar.

Publicat a Elperiodico.cat (05/12/08)