Notícies

No volen ser menys, perquè parteixen de la idea que junts són més. I, després de gairebé dos anys de negociacions, les dues patronals catalanes han decidit aportar el seu gra de sorra positiu a la crisi econòmica. ¿Com? Unint-se.

Foment del Treball Nacional, confederació de gremis i associacions centenària, i Pimec, patronal especialitzada en pimes que ha revolucionat els esquemes clàssics de l’associacionisme empresarial, han arribat a un principi d’acord segons el qual actuaran amb una sola veu d’ara endavant, tal com van avançar a aquest diari fonts coneixedores dels contactes que s’han mantingut.
Amb una encaixada de mans, els presidents de les dues associacions van rubricar ahir en privat un pacte que es presentarà a principis del mes de setembre i que suposa la conformació d’una única cúpula patronal catalana encarregada de representar tota la tipologia d’activitats empresarials, des de les microempreses, passant per les pimes, fins a les grans companyies.
Amb el gest dels presidents s’acaben les rivalitats, les disputes per l’espai públic i la competència davant les empreses per afiliar-les. Les dues associacions actuaran com una confederació única. Seguiran independents jurídicament, però ara lligades pel vèrtex i pel desig d’acabar una etapa.

SALVAR ELS OBSTACLES / Per tancar el pacte han estat necessaris força encaixos. Distribuir la representativitat institucional que cada entitat té assignada, resoldre la integració de les filials de Foment distribuïdes pel territori i superar la reticència de les dues estructures a perdre identitat i capacitat de maniobra han estat només alguns dels obstacles que han analitzat i superat els negociadors per portar a bon port la fusió patronal.
El llarg camí que desembocarà en la integració de les dues organitzacions és fruit tant de la necessitat com de l’afany personal dels seus dos presidents durant dos anys. Tant Juan Rosell (Foment) com Josep González (Pimec) mantenen que el gran llegat que en temps de crisi poden oferir al món empresarial és acabar amb l’atomització existent en el mapa de les associacions patronals. Amb aquest convenciment de partida, Joan Pujol, secretari general de Foment, i Antoni Cañete, el seu homòleg a Pimec, van ser designats pels presidents per desgranar els detalls de la unió i teixir una trama de solucions a les dificultats que es van presentar en la negociació.
Rosell i González han mantingut una absoluta discreció sobre els seus contactes, fins i tot davant de les seves mateixes organitzacions. D’aquesta manera intentaven conjurar les reticències que la unitat provoca internament, així com minimitzar el risc que la personalització del projecte liquidés els principis que l’inspiraven. En la retina de tots dos figurava el fiasco del 21 de maig del 2003, quan després de firmar-se una entesa entre les cúpules va ser impossible després concretar la fusió a causa dels múltiples esculls de tipus formal que es van presentar.
La unificació de Foment i Pimec donarà més força al lobby empresarial català en el seu territori, però també més enllà de les fronteres. De fet, el model funcional que finalment s’ha pactat coincideix, en síntesi, amb el de CEOE i Cepime. Té la diferència, això sí, que Cepime amb prou feines té veu pròpia per la seva dependència orgànica de la gran patronal espanyola, mentre que el pacte assolit a Catalunya aspira a constituir un format exportable a la resta d’Espanya a partir del qual es pugui revitalitzar la representació pública de les pimes.

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL / Una de les conseqüències immediates d’aquesta nova cúpula patronal serà la dilució de Fepime, una marca que agrupa les organitzacions empresarials de Foment a Girona, Tarragona i Lleida, entre altres, i que ha pilotat durant els últims anys l’industrial tèxtil Eusebi Cima.
Fepime va ser creada poc abans de l’anterior intent de fusió per la reticències d’una part de Foment al que finalment ha passat: que hi hagués un acord directe entre les dues patronals amb representativitat institucional a Catalunya.
Foment i Pimec es repartiran al 50% la representació del món empresarial català, davant de l’Administració i en la mateixa negociació col·lectiva, i mantindran les seves marques i l’estructura de personal i mitjans de què disposen. Pimec serà encarregada d’abanderar les pimes a Madrid, a Cepime (on pretenen una alta representació) i també a la patronal europa.
Foment, per la seva part, mantindrà la funció de lobby de la gran empresa en tots els àmbits. Com a resultat de l’acord, els òrgans de govern de les dues institucions quedaran encreuats. Els integrants d’una podran participar en l’elecció de l’altra i viceversa, sempre segons relaten fonts de la negociació.
Després de la integració, els recursos econòmics procedents de fonts de finançament diferents de les quotes dels associats (sobretot les subvencions i fons obtinguts de les administracions públiques) es distribuiran al 50% entre totes dues.
La integració de les dues patronals de Catalunya ha de passar encara pel tamís dels òrgans de govern de les dues entitats. Dilluns passat, la junta directiva de Foment del Treball va conèixer alguns detalls de la negociació. Ahir, González va informar el comitè executiu de Pimec de l’estat de les converses. Avui, els líders de les dues organitzacions informaran les seves estructures territorials sobre com es concretarà en la pràctica el model acordat.
Encara que l’acord entrarà en vigor des del moment de la firma, la primera fase dels pactes es desenvoluparan abans del desembre d’aquest any. El 2010 s’espera enllestir la integració definitiva de les estructures i filials territorials, que actuaran com una única institució sota el paraigua de la marca Pimec.
  
Salvador, Xavier

Notícia publicada a Elperiodico.cat (8/07/09)